No, no aneu a llegir Sumaker, ho sent sóc Escèptic i la meua entrada serà avorrida, ni tan sols publicaré fotos de mamelles. Així que no cal que continueu llegint.

En la prehistòria del Villarreal (batalletes d’avi, si quedava algú se n’acaba d’anar) quan encara la LOGSE no havia tingut temps de fer malbé els nostres joves, els terrenys de joc estaven rodejats d’unes tanques metàl·liques que separaven l’afició dels protagonistes de l’espectacle i per entrar els àrbitres als vestidors es desplegava un passadís, que es coneixia com a cuc, que els protegia del llançament d’objectes.

Al Madrigal també. Quan vam pujar a segona (per segona vegada en aquells temps remots que ja no es recorden) ens van obligar a instal·lar tanques metàl·liques (l’altra opció era un fos, però no cabia) i també vam fer eixir el famós cuc de l’entrada de vestidors. Abans d’això jo he vist moltes vegades entrar àrbitres protegits per escuts policials i era habitual escopir als jutges de banda.

Quan jo era jove cantàvem allò de Ooooollllleeeeeeéeee Cabrón!!!! i algú afegia, hijoputa maricón, quan treia de porteria el porter rival. I no cal anar tan lluny per escoltar coses pitjors, si hi ha de pitjors, contra els àrbitres. És una de les raons per les quals jo ni em plantege dur la meua filla al futbol, quan siga major ella decidirà.

El Colectivo Aldeano no fa res de nou. Animar al Madrigal, més o menys organitzadament, s’ha animat molt especialment en èpoques d’eufòria col·lectiva, recorde la Penya Marzá especialment, i després els borratxots… Cridar-li al rival s’ha fet sempre i desitjar-li el pitjor, i per això no calien penyes. Llençar objectes ho he vist moltes vegades i de forma molt més greu. Res de nou.

Calia un grup d’animació? Potser sí, una vegada passada l’eufòria els ànims es calmen i la gent s’acomoda. Ja res és nou i cada vegada s’exigeix més. Un grup de joves organitzat pot tornar a encendre una flama amagada sota ja una gran quantitat de cendres.

M’agradava molt el nom, Colectivo Aldeano. Era perfecte, ens rèiem dels insults ridículs i desfèiem un possible punt d’atac de les aficions rivals. Inclús m’agradaria que el Colectivo cantara allò de “Villarreal aldea subnormal” o “Esto no es un campo, es un futbolín”, estaria d’acord amb l’esperit del seu nom.

Però el primer dia ja vaig escoltar referències al Castelló (no tenen prou amb el que tenen?), ja vaig escoltar el oooollllléeee cabrón!!! Més del de sempre. I hem acabat amb llançament d’objectes quan s’apropa un rival a treure un corner i amb el lamentable i injustificable ‘Agüero muereté’ (que no sé si es va merèixer un SMS de part del cap de premsa com el ‘Garrido vete ya’, espere que sí i espere que no només això).

Teníem tanques i cucs a les entrades dels vestidors i seguíem tirant objectes als àrbitres. Van passar coses molt greus que van demostrar que era pitjor el remei que la malaltia i tot va desaparèixer, les tanques, els cucs, i fins i tot el llançament d’objectes i els escuts de la policia.

Espere que no haja de passar res greu per què no es tinga que actuar contra els grups d’animació amb prohibicions i per què els grups d’animació s’obliden d’insults, de desitjar morts i de llançar objectes.

El Colectivo és bo per al Villarreal, sí Fernado Roig, és bo, el que no són bons són els insults i la violència, no Colectivo, no són bons. Per favor, diàleg entre tots i arreglem-ho. Estem a temps. No continuem, no tallem pel viu, arreglem-ho.