Com n’és de bonica la innocència. La innocència és felicitat i jo tinc l’exemple ben a prop. Alegria per qualsevol nimietat, tot és nou, tot és meravellós. Té un contrapunt, qualsevol contratemps (per hui ja s’han acabat els dolços p.ex.) és un gran trauma que es pot convertir en una pluja de plors, amb trons i llamps si cal.

M’agradaria que el que estic veient i llegint estos últims dies fora innocència per em tem que no ho és, jo diria que és…

• Ingenuitat.

Xiquets, la vida no és de color de rosa. I les coses no són ni blanques ni negres. Sí, sense el boss mai no haguérem assolit tot el que hem assolit, mai no haguérem arribat a una semifinal de Champions, ni tan sols l’haguérem jugada. Mai no haguérem arribat a una semifinal de UEFA, ni tan sols l’haguérem jugada. Mai no haguérem estat subcampions de lliga, ni tan sols haguérem jugat a primera.

Però entre el boss i la Mare Teresa de Calcuta hi ha una xicoteta diferència. No caiguem en la temptació de canviar de patró. Sant Pasqual al seu lloc i el boss al que li toca. Per això hem arribat on hem arribat, amb Sant Pasqual de president estic segur que no ho haguérem aconseguit.

• Estomacs agraïts.

Aquestos em fan un tant de fàstic encara que se’ls veu venir a un quilòmetre de distància. Espere que al menys cobren pel que fan perquè allò de ser … y además pagar la cama…

 

 

 

• Fonamentalistes.

Aquestos són el que es dediquen a dir el que hem de fer i el que no hem de fer. Els que donen els carnets de bons i dolents. I això no em preocupa, jo sé qui sóc, el que faig i el que no faig i si hi ha alguna cosa que m’estime és la llibertat. Els carnets me’ls pague jo, i quan pague decidisc.

Però del fonamentalisme es pot passar a alguna cosa molt més perillosa i això sí em preocupa. La llavor està ja plantada i comença a germinar. Altres vegades s’ha fet i jo demanaria que el boss no es deixe enlluernar per cants de sirena. Una bona passadeta de Roundup i fora la mala herba abans que siga tard.